L'adequació

L'adequació és la propietat que tenen els textos d'adaptar-se al context comunicatiu. Per exemple, no és el mateix adreçar-se a un amic per demanar-li un favor que fer-ho a un professor per fer-li una consulta o a l'Administració per presentar una sol·licitud. És a dir, cadascuna d'aquestes situacions comunicatives exigeix usos lingüístics diferents.

Els factors que s'han de tindre en compte a l'hora d'analitzar l'adequació d'un text són els següents:

• El canal. Pot ser oral o escrit, espontani o preparat.

• L'àmbit d'ús

• Els tipus de text i els gèneres textuals

• La varietat lingüística: els registres

Cultismes i mots patrimonials

L'origen del nostre lèxic és el llatí. Els cultismes són aquells mots que s'han incorporat directament, és a dir, no han evolucionat gens respecte del llatí. Mentre que els mots patrimonials són aquells que han sofert modificacions al llarg del temps.

De vegades, un mateix ètim ha donat dues solucions diferents, una de popular i una altra de cultista. En aquestes ocasions parlem de doblets.

Classifica les paraules dels doblets següents segons si són patrimonials o cultismes: article/artell, canònic/canonge, raig/radi, dret/directe, redó/rotund, estret/estricte, òrgan/orge, auricular/orella, boca/bucal.

LLATÍ	PATRIMONIAL	CULTISMES
ARTICULU	artell	article
CANONICU
RADIU
DIRECTU
ROTUNDU
STRICTUM
ORGANUM
AURICULARE
BUCCA