Vocabulari del Nadal

En el següent vídeo, trobaràs una sèrie de paraules relacionades amb el Nadal en valencià.

També us deixe un enllaç que correspon a un disc recopilatori de nadales tradicionals valencianes, però en versions fetes per grups de pop rock actuals.

Els registres lingüístics

Llig la pàgina 46 del llibre de text i la informació que apareix en aquesta presentació sobre els registres lingüístics. Després, completa l'esquema que tens a continuació. També has de fer les activitats 2 i 5 de la pàgina 47.

La composició

La composició és un procediment de formació de paraules que es basa en la combinació de dos o més paraules.

Podem distingir tres tipus de compostos:

• Els compostos propis presenten una estructura fusionada (parallamps)
• Els compostos sintagmàtics tenen forma de sintagma (guàrdia civil)
• Els compostos cultes, els constituents del compost provenen de paraules gregues i llatines (hidrofòbia)

Cavall fort

Normalment, les paraules compostes s'escriuen de manera aglutinada. Però, en uns casos concrets hem de fer ús del guionet.

Ací no paga ni déu

Aquesta obra parla dels ciutadans indignats, concretament de dues mestresses de casa que han decidit practicar la desobediència civil, robant menjar als supermercats que pugen els preus en plena crisi econòmica. Els problemes que viuen els personatges d'aquesta obra prenen un caire alegre, còmic, delirant i absurd en alguns moments.

1. Relaciona les següents imatges amb l'argument d'aquesta obra de teatre.

2. L'obra de Dario Fo s'ha basat en posar els antics mètodes còmics i satírics de la commedia dell'arte al servei de la crítica social i política. Per tant, podem afirmar que el dramaturg fa un teatre còmic per provocar, per fer pensar la gent... Llig els comentaris que es fan sobre Dario Fo en aquesta notícia publicada al diari El Punt Avui i comenta'ls.

3. Comentari de fragments de l'obra:

• Assenyala els paràgrafs de l'obra que més t'hagen cridat l'atenció (situacions absurdes, inversemblants, plenes de perplexitat, els moments d'humor...)
• Fes la lectura en veu alta 
• Explica el perquè has triat eixe paràgraf

"La sàtira és l'arma més eficaç contra el poder: el poder no suporta l'humor, ni tan sols els governants que es diuen democràtics, perquè el riure allibera a l'home de les seues pors".

La poesia de la Renaixença

En aquest vídeo teniu una breu explicació del romanticisme i, també de la Renaixença.

La poesia va ser un dels gèneres literaris més conreats durant la Renaixença. El poema "La Pàtria" de Bonaventura Carles Aribau té una doble significació: constitueix la primera mostra de poesia romàntica i marca l'inici de la Renaixença. Després, l'any 1859 es va restaurar el certament medieval dels Jocs Florals que va ser un poderós instrument de promoció i difusió de la poesia.

Entre els poetes de la Renaixença destaquem a Teodor Llorente i Jacint Verdaguer. Tot seguit teniu un enllaç per escoltar la versió musicada dels poemes Vora el barranc dels Algadins i Vora la mar, ja que són els poemes que treballarem a classe.

La variació lingüística

La variació lingüística dóna compte de les diferències derivades dels usos diversos que qualsevol llengua presenta. Aquestes diferències sobre un codi lingüístic comú depenen fonamentalment dels factors de temps, espai, grup social i situació comunicativa.

Llig el text següent i respon a les qüestions que hi ha més avall:

Anit vaig anar de marxa amb la meua panda i vaig tornar a casa a les tantes. Vam estar en un garito que molava mogolló: hi havia molta penya i la música, que era una canya, sonava a tota castanya. Quan vaig arribar a casa, com era una miqueta tard, mon pare es va cabrejar i em va fotre una bronca de mil dimonis, però jo li vaig dir que passara de mi.

• Identifica els elements lèxics del text que l'identifiquen diastràticament.
• A quin grup social es vincula la varietat diastràtica del text?
• A quina varietat diafàsica o registre pertany? Explica per què.
• Reescriu el text en un registre formal.

En aquest enllaç teniu un article sobre la variació lingüística escrit per Josep Lacreu.

L'adequació

L'adequació és la propietat que tenen els textos d'adaptar-se al context comunicatiu. Per exemple, no és el mateix adreçar-se a un amic per demanar-li un favor que fer-ho a un professor per fer-li una consulta o a l'Administració per presentar una sol·licitud. És a dir, cadascuna d'aquestes situacions comunicatives exigeix usos lingüístics diferents.

Els factors que s'han de tindre en compte a l'hora d'analitzar l'adequació d'un text són els següents:

• El canal. Pot ser oral o escrit, espontani o preparat.

• L'àmbit d'ús

• Els tipus de text i els gèneres textuals

• La varietat lingüística: els registres

Cultismes i mots patrimonials

L'origen del nostre lèxic és el llatí. Els cultismes són aquells mots que s'han incorporat directament, és a dir, no han evolucionat gens respecte del llatí. Mentre que els mots patrimonials són aquells que han sofert modificacions al llarg del temps.

De vegades, un mateix ètim ha donat dues solucions diferents, una de popular i una altra de cultista. En aquestes ocasions parlem de doblets.

Classifica les paraules dels doblets següents segons si són patrimonials o cultismes: article/artell, canònic/canonge, raig/radi, dret/directe, redó/rotund, estret/estricte, òrgan/orge, auricular/orella, boca/bucal.

LLATÍ	PATRIMONIAL	CULTISMES
ARTICULU	artell	article
CANONICU
RADIU
DIRECTU
ROTUNDU
STRICTUM
ORGANUM
AURICULARE
BUCCA